PER LA III REPÚBLICA
Un any més l'arribada del 14 d'abril representa el record i l'actualització política del moment crucial en el qual els pobles de l'estat espanyol irrompen en el carrer i es fan amos de la seva histria. Porta la memria també d'una Transició que sota la màscara de la democràcia, va suposar la recomposició dels mecanismes de poder en mans de les mateixes classes dominants i la liquidació del moviment popular que va liderar la lluita contra la dictadura. Els successius governs de la monarquia han executat fidelment el programa polític neoliberal, han consumat la integració en l'OTAN i incrementat la dependència de EE.UU. i aprofundit fins a l'exasperació el problema nacional.
Fa un any la ciutadania va consumar en el carrer i en les urnes el que exigirien les mobilitzacions contra la guerra: la derrota del govern representant de la dreta franquista que, en un marc irrespirable d'agressions socials i laborals i de repressió, exercia de llepaculs preferent de l'imperialisme nord-americà.
La massiva rotunditat de les manifestacions va aconseguir trencar un instant el ferri consens entorn de la invasió i ocupació de L'Iraq, vigent des de la Transició, entre PSOE i PP. La pancarta de la manifestació institucional del 12 de març, després dels terribles atemptats del dia anterior a Madrid, va intentar taponar amb la presència unitària de la família real, Aznar, Zapatero, Berlusconi, Frutos, Llamazares, Fidalgo i Méndez, la riuada de poble que a l'endemà tot just recuperada de la brutal sacsejada exigiria la veritat en els carrers i apuntava directament als responsables últims de la barbàrie, a Atocha i a L'Iraq.
La sortida de les tropes de L'Iraq era una decisió ineludible per al nou govern; es va produir i ens felicitem per aix. No va canviar no obstant aix la subordinació a l'imperialisme, succeint-se decisions inscrites en la lgica militarista més genuïna, intensificada per esperpèntiques contorsions destinades a tornar a aconseguir el favor de l'imperi: increment espectacular de la presència militar a Afganistan sota bandera de l'OTAN, collaboració en l'ocupació militar d'Haití, acceptació del compromís de la formació de militars, policies i jutges contribuint materialment a la legitimació de l'ocupació de L'Iraq, manteniment de les condicions de cessió de les bases espanyoles a EUA L'indignant és que tals fets estiguin succeint amb el silenci cmplice de la suposada esquerra verda que garanteix al PSOE la governabilitat.
A pesar de la complicitat directa de les grans centrals sindicals en el manteniment de la pau social, el malestar de les capes populars més explotades augmenta al ritme de la deterioració de les condicions de treball i de vida. L'atur segueix en xifres intolerables; la precarietat s'estén imparable entre joves i dones, cada dia moren quatre treballadors en accidents laborals i un exèrcit d'immigrants sofreix condicions de treball que freguen l'esclavitud. La carestia de la vida des de l'entrada en vigor de l'euro i les privatitzacions de serveis públics colloquen a cada vegada més treballadors i pensionistes en el llindar de la misèria.
Els beneficis d'una minoria d'empresaris i rentistes creixen, mentre la deterioració del salari, l'ocupació i els drets laborals de la majoria, s'usa com moneda de canvi per a atreure la inversió.
Milions de joves manquen de casa, en un país amb tres milions de pisos buits en mans, en la seva major part, d'especuladors sense escrúpols. El fill del Borbó té a la seva disposició un palau de mil set-cents metres quadrats, mentre el preu de l'habitatge no cessa d'augmentar per causa de l'especulació, consentida quan no potenciada pel poder polític.
Què fa el règim per a acabar amb aquests problemes? Gens que suposi una millora de tan lamentable situació: Després de més de dos anys d'intensa lluita política i social, el Govern de Zapatero, es proposa dur avant una reforma del vetust edifici borbnic, consensuada amb la dreta, signant amb Rajoy, el passat 14 de Gener, un pacte d'Estat. Rajoy, representant de la dreta més rància, hereva conscient del franquisme, declarava a l'endemà: Avui es recupera l'esperit de 1978, que és el de contar amb els grans partits nacionals per al disseny de l'arquitectura institucional d'aquest país. Jo estic molt satisfet.
L'única Reforma Constitucional que nosaltres entenem és aquella que fixi el dret irrevocable a l'autodeterminació dels pobles, és la qual fixi la República com forma d'Estat a Espanya i la qual garanteixi els drets socials i laborals de les classe treballadora.
La política econmica del govern PSOE, donada suport per IU i ERC, continua la senda marcada per anteriors governs: greixar amb explotació creixent beneficis bancaris i empresarials insultants. Així ho ratifica l'aplaudiment de Rodrigo Rato a Zapatero des del Fons Monetari Internacional. Hi ha doncs que començar a treballar, redoblar els nostres esforços per construir una alternativa unitària de l'esquerra, independent del règim i republicana; aixecar un mur democràtic que expressi les reivindicacions i anhels de les classes populars: dels joves i les dones sense treball, dels immigrants explotats per empresaris sense escrúpols, dels treballadors....
El Referèndum sobre la Constitució Europea ha tingut lloc enmig de la vulneració flagrant de les lleis i normes democràtiques més elementals, minimitzant escandalosament la presència pública i mediàtica de qui defensàvem el NO i restringint-la a la dels partits polítics amb representació parlamentària que no han invertit en aix grans esforços.
Una vegada més l'eslgan ho criden democràcia i no ho és representava la impotència i la ràbia de la ciutadania davant un Referèndum que recordava els dels temps de Franco. A pesar del consens d'Estat entre PP i PSOE, inalterable malgrat l'estridència verbal dels enfrontaments mediàtics, el 18% va dir NO i el 58% es va abstenir. Ells diuen que han guanyat. Nosaltres sabem que cada vegada menys gent està disposada a empassar-se rodes de molí.
La santa aliança entre el PP i el PSOE es proposa també impedir que el poble basc debati el denominat pla Ibarretxe, el que, es comparteixi o no el seu contingut, suposa un atropellament antidemocràtic. D'igual forma la reforma de la LOCE i la necessària separació efectiva entre església i l'estat van camí de limitar-se a uns canvis cosmètics, que no solucionin els problemes de fons.
La Constitució de 1978 és un símbol anacrnic i reaccionari de l'absència de ruptura amb la dictadura franquista. Un símbol superat per les necessitats histriques dels nostres pobles. L'adreça del PSOE i el Govern de Rodríguez Zapatero estan defraudant les expectatives de les seves propis militants i les de milions de ciutadans que li van donar el vot per a desbancar a la dreta i escometre una cada vegada més necessària reforma democràtica. Aquest i no un altre va ser el mandat del 14 de Març.
Dia a dia va quedant clar que els pobles de l'Estat espanyol no s'enfronten únicament a formes de fer política i a tarannàs més o menys crispats, sinó a una estructura que garanteix, governi qui governi, que la política es fa sempre en funció dels interessos d'una oligarquia, al cap de la qual se situa un rei no triat.
Per aix, en aquest catorze d'Abril en el qual recordem la proclamació de la II República, i fem les nostres les raons de qui es van deixar en el seu defensa la vida, la llibertat i la joventut, les organitzacions signants, vam renovar el nostre compromís de treballar per la superació del règim monàrquic i per a crear les bases d'un nou marc polític de respecte a la sobirania dels pobles de l'Estat espanyol. Pel respecte als drets socials i polítics dels ciutadans, per la separació efectiva de l'Església i l'Estat i l'eliminació de la religió en les escoles públiques.
NO A LA CONSTITUCIÓ DE 1978!
SOBIRANIA POPULAR!
DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!
PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL ENFRONT DE L'IMPERIALISME!
Separació efectiva de l'Església i l'Estat; no a la religió en les escoles públiques!
VISQUI LA III REPÚBLICA!!
14 d'abril de 2005.
